12 de desembre de 2025
Que a prop d’Alzira està la Murta i la Casella tots ho sabíem, i la majoria les hem recorregut. Però que, al costat, hi havia uns boscos tan espessos i bonics com les d’aquestes valletes, no ho sabíem ningú. Ha estat tot un descobriment. Hui hem sigut 6 esclafamuntanyers: ArmandoSerrano, JoseGisbert, MiquelMartínez, PalomaSilla, MargaLombillo i VicentGalan.
Buscàvem una ruta un poc menys exigent que la que teníem prevista inicialment per facilitar la incorporació de les dues noves senderistes al grup. I ha sigut un encert, perquè la ruta i la companyia han sigut perfectes. Sense adonar-nos que Alzira està més a prop que altres destins que hem fet, el cotxe que ix des de Picassent ha arribat al punt d’eixida vora a mitja hora abans de les 10h. Així que hem tingut temps de fer un reconeixement de l’entorn del cotxe i d’entrar en calor a l’escàs solet del matí. I, abans de l’hora marcada, ja estàvem iniciant la ruta.
Des del primer moment, la senda s’endinsa en un bosc espés i humit a l’ombria de la muntanya, que pràcticament no hem abandonat en tot el camí. Hem passat per diversos miradors sobre la vall de la Barraca i de la Casella des d’on s’albiraven zones extenses de tarongerars i d’antics masos dels seus terratinents. També hem visitat un motor de reg i una piscina abandonada que donava una idea del seu ús en l’època d’esplendor de la taronja. Molt xulo tot.
La temperatura ha sigut fresqueta tot el temps però sense arribar a provocar fred. És més, els que tenen gens nòrdics s’han permés el luxe d’anar en mànega curta gran part del recorregut. La dificultat del camí se suposa que era molt fàcil, sense grans desnivells, però hi ha hagut alguna pujada i baixada pestoseta. En total, 8km ben aprofitats.
Hem arribat als cotxes més prompte que mai i això ens ha permés triar el lloc on anar a dinar. Després d’un intent fallit al restaurant del club de tennis d’Alzira (maleïts siguen els dinars d’empresa de Nadal!), hem anat a parar a l’Asador la Ribera, prop de l’hospital d’Alzira. Mega-restaurant de polígon amb una carta extensa, preu econòmic, atenció ràpida i amable i menjar bo: 14-15€ per cap amb dos plats, beguda, postre i café. Immillorable.
Si el temps ho permet, la setmana que ve tancarem l’any recorrent la «millor ruta senderista de 2024», al barranc Moreno de Bicorb, on potser podrem comptar amb l’ajuda d’un guia local i tot. Ho vorem!