19 de desembre de 2025
Per a tancar el 2025, els esclafamuntanyes ens hem desplaçat a Bicorb per recórrer la que ha estat catalogada com la «Millor ruta senderista de 2024» segons la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana. El vist-i-plau dels esclafamuntanyers al respecte ha estat unànim: no sabem en el 2024 però, pel que fa als nostres tres mesos senderistes del 2025, ben bé que podria haver sigut aquesta la nostra millor ruta. Així, que tinguen un reconeixement de prestigi més esta gent de Bicorb! El «jurat» va estar format per ArmandoSerrano, MargaritaLombillo, PalomaSilla, JoseGisbert i VicentGalan.
Tot i que vam intentar disposar d’un guia que ens obrira i explicara els diferents refugis que vam recórrer, finalment ho vam descartar i vam preferir seguir la senda prevista i improvisar explicacions plausibles basades en els nostres sòlids desconeixements històrics i artístics. Així i tot, vam reconéixer unes quantes figures en les pintures rupestres i algunes taques en les pedres amb pinta de ser molt antigues.
Les elucubracions paleolítiques encara van fer més interessant el recorregut d’avui, que ja és una passada sense elles. Han sigut poc més de 9km amb algun tram breu de desnivell i tot el temps entre un paisatge de bosc tancat i humit, en plena explosió de colors de tardor. Hem gaudit d’alguna dificultat que ha elevat el punt aventurer de la caminada i que hem superat sense dificultat: uns escalons clavats en la pedra i cordes per a ajudar-se en els desnivells més perillosos.
Al final del camí ens aguardava un espectacular barranc, tot de pedra, ampli i amb un profund gorg que caldrà visitar en estiu, perquè hui no ens hem atrevit a fer un bany a poc més de 10º que estaríem. Bé, Armando sí que volia – és que és «un xic del nord» – però l’hem convençut que millor un altre dia. La tornada reprenia gran part del mateix recorregut però no ha resultat pesat tornar-lo a fer per la seua bellesa i per la comoditat del camí, sempre moll i sense grans desnivells.
Així és que hem arribat de nou als cotxes al voltant de les 14’30h, a temps d’anar a dinar al bar que teníem reservat al poble, el bar del Cantó. Hem estat molt ben atesos i acompanyats per amics de Margarita i Armando (ex-metgessa i ex-veïns del poble). Sobre el preu del dinar no podem dir res perquè, quan arribà el moment de pagar, Margarita va fer ús del seu antic status d’autoritat del poble i va dir allò de «això ho pague jo» i la resta de comensals vam obeir sense resistència.
Farem una pausa per recuperar-nos de tant esforç i per gaudir de les festes de Nadal i ens tornarem a vore en la primera setmana de gener, segurament el dia 9, si l’oratge ens ho permet.