3 de desembre de 2025
Jugant jugant, ja portem dos mesos «recorrent el nostre país a peu i sense pressa» amb els Esclafamuntanyes. I continuem descobrint paratges espectaculars allà on anem. Hui pels voltants d’Estubeny, a la Costera, hem gaudit del bosc que ens ha portat fins als gorgos i les cascades pròximes a Anna i de la «selva d’Estubeny» a les portes de la «Cabrentà».
De bon matí hem tingut la baixa de JoseGisbert per malaltia i només hem acudit ArmandoSerrano, MiquelMartínez i VicentGalan. Només arribar a Estubeny, hem intentat assegurar-nos el dinar a l’únic bar del poble. Però no ens hem aclarit amb la dona que atenia perquè ni sabia el seu horari (l’ha hagut de mirar en un cartell que tenia a la porta) ni si farien dinar o què… un poc estrany tot, la veritat. Així és que hem decidit que ja aniríem a buscar un bar a Rotglà i Corberà, que és el que hem fet finalment i hem dinat prou bé a Casa Bienve per 18 € c/u.
La ruta ens ha fet entrar en calor ben promptet pel bosc que conduïa cap a les cascades i gorgos prop d’Anna. En la primera parada que hem fet per alleugerir roba, Armando s’ha deixat les ulleres en algun lloc i -quan hem tornat a intentar recuperar-les- no hem sigut capaços de trobar-les. Als pocs kilòmetres d’eixir ja s’escoltava la remor de l’aigua, que ens ha acompanyat durant gran part del recorregut. Pujades i baixades molt pronunciades, amb escales per a gegants (per l’altura desmesurada dels seus escalons) i creuament «arriscat» d’un rierol ens han tingut ben entretinguts fins arribar a l’espectacular Cascada dels Víkings. Després, tornada pel mateix camí i rematar la feina a la recerca de la «Cabrentà» (o la «Quebrantada», que hauria de ser el seu nom normatiu). Fantàstic el paratge especialment ara a la tardor, però encara hem quedat més sorpresos per la «Selva d’Estubeny», amagada a l’ombria de la muntanya, baix del poble i a la qual arribes en qüestió de pocs metres en girar una revolta. Una passada el contrast i una explosió de vegetació i aigua que ben bé té merescuda la qualificació de selva mediterrània.
Al final han eixit uns 10km i hem arribat als cotxes més prompte que les altres vegades, abans de les 14h. Bona hora per arribar a dinar i poder xarrar bona cosa, també «asseguts a taula i sense pressa».
Per «compromisos mèdics», la setmana que ve provarem de fer la ruta en DIVENDRES, que sembla que ens va bé a tots.