3 de juny de 2026
Doncs encara estem ací, una setmana més. Deu ser que ens agrada molt açò que fem, que no volem rendir-nos per la calor… encara. Hui hem canviat a dimecres perquè hi havia menys inconvenients per eixir que divendres i això ha facilitat la presència de 7 esclafamuntanyers: ArmandoSerrano, MargaLombillo, MiquelMartínez, JoansaOlcina, RosaSanchis, JoseGisbert i VicentGalan.
La previsió de l’oratge no marcava tanta calor com altres dies de la setmana però tampoc és que preveia frescoreta. Així és que hem avançat una hora l’eixida i hem buscat una ruta ben protegida del sol i que no ens féra suar massa pel desnivell. Ens hem decidit per la vora del riu d’Agres al seu pas per Muro i ens ha eixit prou bé l’aposta: molta ombra, ambient refrescant per la companyia de l’aigua del riu i poc desnivell acumulat. Per segona vegada ha sigut una ruta linial d’anada i tornada pel mateix camí (cosa que procuràvem evitar) però que no ha estat malament: el paisatge canvia quan el recorres en sentit contrari i hem descobert arbres i racons a la tornada que no havíem vist a l’anada.
El camí ha estat fàcil i agradable, Joansa ens ha delectat indicant-nos unes quantes espècies vegetals desconegudes per la resta del grup i que no desvetlaré ací, per a major enveja de Paloma que de segur que voldria saber-ho. Però és el menys que es mereix després d’haver-nos enviat fotos a vora mar en ple esforç esclafamuntanyer. Només diré que hem conegut plantes anteriors als dinosaures i roses que no tenien forma de rosa ni eren de color rosa. Què t’ha paregut?
Entre que el camí era fàcil i que havíem eixit a les 9, cap a les 12’30h ja estàvem tornant als cotxes! Havíem reservat dinar a les 14h en un lloc a Muro, que ens havia recomanat Google, i allà que ens n’hem anat amb intenció de dinar a hora de guiri. Però a “Lo de Rafelet” ens han dit que fins a les 13’30 no hi havia res a fer i, per no passar massa temps esperant a base de cerveses, hem fet una minivolteta per un parc que hi havia a la vora i que tenia un bonic mural amb un recull de figures significatives de la nostra cultura. També hem buscat on comprar una tartana i un burro, però no ho hem trobat. Així que el nostre Tio Pep (JoseGisbert) se n’ha hagut de tornar a casa sense res per a portar. Ja vorem quina excusa posa quan li pregunten a casa per què no ha portat res de Muro.
El dinar ha estat molt bé, amb plats abundants i variats per a compartir de primer i carn o peix ben currats de segon. Local agradable i molt net (els banys han obtingut bona nota de Miquel, que ja és dir!), maitre amable i atent i cambrera en pràctiques que feia el que podia. “Havem ben dinat”, com digué Jaume I, per 21€ per cap. Un altre lloc per a repetir si tornem per la zona.
I això ha estat tot. Estarem pendents dels pronòstics de calor per a la setmana que ve, a vore si encara podem allargar el final de temporada algun dia més.