12 de juny de 2026
VIST I NO VIST. Això és el que m’han semblat els 8 mesos de caminades sense pressa pel nostre territori, amunt i avall de les nostres muntanyes més properes i en companyia d’amistats seleccionades amb el millor criteri. Deu ser que m’ho he passat molt bé i això fa que el temps córrega encara més de pressa, que se m’ha passat volant! En les 29 caminades hem conegut contrades fantàstiques per a perdre’s durant uns dies, de les quals no sabria dir quina triar per a tornar o de quina en guarde millor record. Hem anat 4 vegades a la Safor, 3 voltes a la Canal de Navarrés, als Serrans, a la Vall d’Albaida i a la Ribera Alta, 2 vegades a l’Alt Palància, al Camp de Túria, a la Costera i a la Plana Baixa i una vegada a la Ribera Baixa, a l’Alt Millars, al Camp de Morvedre, a l’Alcoià i a la Foia de Bunyol. 14 comarques en un VIST I NO VIST, quasi res!
Hem descobert personatges de rondalles que ens han acompanyat de prop: Passaponts, Tombatossals, Menjapà, Beu-vi… i per suposat Esclafamuntanyes. Hem conegut mites i llegendes i ara sabem molt més de la nòvia de Navaixes, dels rellotges de sol, dels íbers, del vikings, dels romans, de les trinxeres, dels aqüeductes, de l’art rupestre i de les neveres. Hem aprés a orientar-nos i no perdre’ns (Sant GPS guia el nostre camí), a reconéixer algunes muntanyes, a endevinar pobles en la llunyania, a buscar les orelles del Cavall i a saber més d’arbres i plantes que el botànic Cavanilles. I tot això, en un VIST I NO VIST, que som molt bons aprenents nosaltres.
I també hem fet 29 dinarets o dinarots. Cap dels dies hem passat fam. Sense necessitat d’haver de perdonar l’esmorzar en ruta per a no perdre la gana, hem complit amb els dinars sense rebutjar res del que ens han posat en taula, bé siga un simple entrepà, el mític arròs al forn del Genovés o la millor fabada del món. Ací encara ha sigut més exagerat el “VIST I NO VIST” que han estat els plats plens a la taula o la cervesa als gots. Hem conegut cambrers més o menys espavilats, amb ofici o aprenents, amables i extra-amables però mai oblidarem a la Cholina que, en un VIST I NO VIST, es va adonar de la meua evident semblança amb Richard Gere.
De persones humanes també hem anat ben servits, que fins a 21 persones han tingut el plaer d’esclafamuntanyejar amb nosaltres (i nosaltres amb elles), i això que els criteris de selecció eren ben estrictes. N’hi ha hagut qui ha obtingut el diploma oficial Esclafamuntanyes d’Or, com JoseGisbert, PalomaSilla, MiquelMartínez, IsabelGarcia, JoansaOlcina, RosaSanchis, ArmandoSerrano, MargaLombillo i VicentGalan i qui ha de millorar per al curs que ve perquè la seua assistència ha sigut un VIST I NO VIST en alguna de les caminades, com PacoTomàs, JuanGarcia, ManoloCosta. I després estan els envejosos que només venen “si és festa” (nyàs, coca!) perquè prefereixen treballar els divendres… JesúsPalanca, Juani, MarisaSamblàs, Tina, RafaJover, Mercedes, Mario, Majo i CristinaRobert. Alguns d’estos no tardaran en caure i ens faran companyia més prompte que tard.
En definitiva, que ha estat una passada la temporada esclafamuntanyera i que ens ho hem passat molt bé. Així és que farem per continuar gaudint-ne a partir de setembre, quan abaixe la caloreta esta de l’estiu valencià. No patiu, que l’estiu passa en un VIST I NO VIST!
Estic veient que m’estic anant pels núvols i encara no he dit res del que hem fet aquest divendres per a tancar la temporada. No patiu, ho faré breu i, en un VIST I NO VIST explique allò més significatiu del dia. Igual com férem la setmana anterior, hem avançat a les 9h l’eixida per intentar esquivar la calor el més possible i, buscant ombra, ens n’hem anat a la Murta d’Alzira MiquelMartínez, JoseGisbert, JoansaOlcina, RosaSanchis, ArmandoSerrano, MargaLombillo i VicentGalan. Tots havíem estat a la Murta i la Casella en alguna ocasió pel nostre compte, però el lloc és tan bonic que mereix tornar-hi de tant en tant. En el meu cas, he descobert camins que no coneixia i una nevera espectacular que no tenia ni idea que hi podia estar. No m’estranya que la gent de la Ribera siguen tan pesats amb les lloances que fan de la “seua” Murta. És una passada. Ara, d’ahí a trobar-li forma de cavall a la muntanya… crec que ens ha faltat una infusió d’alguna de les milers de plantes medicinals i aromàtiques del terreny per a trobar-lo. Fent honor al seu nom, hi havia una gran quantitat de murta pertot i damunt estava en plena floració, una passada! L’hem pogut olorar, xafar i diferenciar d’altres plantes semblants. Per cert, Joansa, la murta es pot fumar? És per si facilita trobar el cavall… i l’haca si és menester! Haurem de tornar un altre dia amb una altra “mirada”. Hem fet tant el recorregut botànic com l’històric i ens han eixit menys de 8km i menys de 300m de desnivell acumulat. I tot i que els hem recorregut en un VIST I NO VIST i la gran majoria protegits del sol pels freixos i pins, en els darrers kilòmetres ja es feia sentir massa la calor del dia. Tant, que ens ha convençut de forma unànime que la de hui anava a ser l’última ruta de la temporada, fins que no torne una miqueta de frescor a la muntanya.
Hem arribat als cotxes al voltant de les 13’30, amb temps de sobra per anar al restaurant que teníem reservat, que estava molt a prop, al club de tenis d’Alzira, el Vistoso. Però, ai!, quan hem arribat ens han dit que no tenien cap reserva (ni cap taula lliure!) per a nosaltres. I quan ja estàvem a punt de dir-li al xic que forçara una solució perquè “teníem una reserva”, hem comprovat en el telèfon que el restaurant l’havíem reservat EN UN VISTeta I NO VISToso. O siga, a Barx i no a Alzira. Total, un error de tres lletres el té qualsevol (culpa d’ells per dir-se tan semblant!) i hem recordat que al Visteta vam dinar la mar de bé les dues vegades que hem anat, així que ens hem pujat als cotxes en un bot i cap a Barx ens n’hem anat a repetir el melós de carabassa i ànec i conéixer l’arròs melós del senyoret. Tot molt bo, postres inclosos, local ideal i bona atenció a 37€ per cap! No ens podem queixar per haver anat al VISTeta en lloc del VISToso, però algun dia haurem d’anar al d’Alzira, que ja és la segona vegada que ens quedem a les portes i ens n’hem d’anar sense dinar.
Au, passeu molt bon estiu i cuideu-vos que hem d’estar en forma per a la nova temporada!