1 de maig de 2026
Hui hem fet una aposta arriscada que podia haver eixit malament però que al final ha resultat molt satisfactòria i que podrem repetir sense dubtes quan es puga: els Esclafamuntanyes i adherits hem visitat el territori de Tombatossals en un dia que anunciava pluja i sense avisar els gegants de la muntanya de Castelló. Els personatges de les rondalles d’Enric Valor en terra dels de les rondalles de Pasqual Tirado. Els del sud veníem amb la incorporació d’amics molt semblants a Menjapà i a Beu-vi però no comptàvem ni amb Passaponts ni amb Plegallana. D’altra banda, el poder al nord de Bufanúvols, Tragapinyols, Cagueme i el mateix Tombatossals és mític, que per a això van fundar Castelló i van conquerir les Columbretes, i podria haver-se produït un conflicte entre gegants en forma de tronades, tempestes o caigudes d’arbres i de roques, que estos gegants castellonencs són una miqueta animals. Tenim constància que Bufanúvols va reunir el màxim de nuvolades pel territori per intentar dissuadir-nos de la visita però la força que ens donaven els reforços que dúiem avui ens va ajudar a mantenir-nos en l’intent. Afortunadament, com que era dia festiu i els gegants també tenen dies de descans, sembla que, a última hora, van haver converses al més alt nivell de diplomàcia gegantina i es va obrir el pas de l’Estret de les Palmes per a nosaltres. Quina sort!
Catorze n’érem hui, 14! I això que que la nostra colla té restringit l’accés només per a jubilats i malalts de llarga durada (la famosa “prioritat jubilar” que ara alguns ens volen copiar). Però per celebrar el dia de la classe treballadora, res millor que confraternitzar per un dia amb eixos treballadors que tant ens recorden èpoques passades per a nosaltres. En l’equip titular d’esclafamuntanyers hui hi havia MiquelMartínez, IsabelGarcia, JoseGisbert, PalomaSilla i VicentGalan i en l’equip dels aspirants JesúsPalanca i Juani, RafaJover i Majo, Mario i Mercedes, Tina, CristinaRobert i MarisaSamblàs. Tot i la seua evident manca d’entrenament esclafamuntanyer, els aspirants van superar la prova amb bona nota i seran acollits amb estima el dia que decidisquen dedicar els seus divendres a coses més interessants que les que els entretenen actualment.
En un dia en què les previsions donaven un 100% de probabilitat de pluja a tot el País Valencià, vam apostar per la zona on la pluja semblava que seria més lleugera, la muntanya del Desert de les Palmes assumint que una miqueta d’aigua per a caminar per la muntanya no era un impediment suficient com per furtar-nos el plaer que ens esperava. El camí i la zona en general ha estat tot un descobriment. Bones sendes, bosc espés i variat, vegetació florida i precioses vistes. Encara que la ruta no era llarga i el desnivell acumulat la feia assequible a tothom, hi havia algunes pujades que han fet pujar un poc les pulsacions. Hem visitat unes quantes fonts, ermites i fins i tot un “antro”. Hem vist moltes albaides florides i un eucaliptus monumental. També una escultura dedicada a les persones que ajudaren a apagar un incendi dels anys 90. D’animals, només hem trobat una serp d’aigua en una bassa i hem escoltat el piular de molts ocells que, com sempre, no hem sabut distingir. Ells també ens deuen haver escoltat a nosaltres, perquè el grup nombrós i la bona harmonia facilitava que fórem un agent de contaminació acústica de primer nivell. En definitiva, muntanyes per a repetir i explorar en profunditat perquè només hem xafat una xicoteta part.
En acabar, hem abaixat a Benicàssim a dinar al restaurant Casa Vicente, al costat de l’estació. Dinar de menú en dia festiu per 17€ cadascú i sense queixes per part del personal és suficient per a donar-li l’aprovat. També és cert que el Sibarita Major del Regne no havia vingut i la majoria som Menjapans amb poc criteri i habitualment panxacontents. Ha valgut la pena donar-li una segona oportunitat a Miquel com a reservador de restaurants i la seua tria no ha estat malament. A vore si així el tenim entretingut a partir d’ara fent alguna cosa que li isca bé i li puja l’autoestima!
I això és tot el que recorde d’un dia excel·lent tant per la companyia com per la ruta. A vore si ho podem repetir més vegades amb ocasió d’algun festiu comú, que ho hem passat molt bé. I si no, esperarem pacientment que vagen caient les respectives jubilacions per acollir-los en el grup com a membres titulars amb tots els honors. Au, la setmana que ve, més i millor, si podem.