30 de gener de 2026
Doncs no estaven tan empanats els habitants d’Alfondeguilla com ens havia dit gent de la Vall d’Uixó. Hui hem pogut comprovar la saviesa popular que hi ha en este poble quan hem pogut parlar un poc amb ells, especialment amb la “Cholina” que, en poc més de 10 minuts, ha descobert en nosaltres al “xic”, a la “xica” i al doble de Richard Gere. Ja en casa, amb tranquil·litat, hem revisat les fotos i hem conclòs que la dona tenia més raó que onze sants en tirereta. Tornarem més vegades ací – que el paisatge és un espectacle darrere d’altre- i tornarem al bar “Las Cholinas”, encara que el dinar no haja sigut per a tirar coets. Tot no pot ser!
Per si algú no ho ha deduït del paràgraf anterior, els senderistes del dia han sigut ArmandoSerrano, PalomaSilla i VicentGalan… “obvio”! I hem vingut, per fi, a la zona que ja havíem ajornat alguna vegada i que és una de les rutes més famoses entre els senderistes valencians. La veritat és que la fama és ben merescuda. Els tres esclafamuntanyers hem valorat que s’ha tractat d’una de les més boniques – si no la més – de les que hem fet fins ara. El barranc d’inici per la zona de l’estret de l’Arquet és insuperable i les vistes des del punt més alt i les de tot el camí de tornada són extraordinàries. Podreu observar com ens ha fascinat el paisatge per la quantitat de fotos que hem fet hui. Haurem de tornar per compartir tanta bellesa amb els companys absents en el dia de hui.
També s’ha de dir que el camí tenia trams amb desnivells importants, però tots concentrats entre els km 4 i 6… i que també hi havia zones de descens molt empinades, que semblaven més rieres que sendes… i que gran part del camí era sobre una superfície de pedra solta que dificultava la marxa i que ha provocat una caiguda aparatosa però sense més conseqüències que un una xicoteta inflamació en la galta. Ha sigut el que es diu “caure de morros” en un pas estret en el que, afortunadament, no hi havia quasi desnivell. En definitiva, que no ha sigut una ruta fàcil i ens ha tocat esforçar-nos més de l’habitual malgrat el que puguen indicar les dades totals de km (al voltant d’11) i de desnivell (només 460m).
I la cirereta del dia ha sigut el dinar. Seguint les recomanacions de google i el nostre instint hem anat a parar al restaurant Les Cholines al voltant de les 14’30h. S’ha de dir que ens han explicat que el nom prové del pare de les propietàries, que era conegut al poble com el “Xolí” per la seua afició i habilitat xiulant. I elles heretaren el nom adaptat, tot i que no ens consta la seua habilitat xiuladora. Però sí la xarradora, ja que la dona que ens ha atés s’ha passat el dinar dient-nos coses boniques, que a ningú ens han semblat malament: xic, xica, guapos, bonicos… i la comparació amb Richard Gere que ha deixat molt satisfet al personal. El menjar, la veritat, no és per a comentar massa. Però hem dinat i descansat que falta ens feia: 25€ per cap és massa per a la quantitat i la qualitat del que hem engolit, però amb tanta xarrameca ens ha semblat bon preu i tot.
I això és tot, que no és poc. Vorem com millorem açò per a la setmana que ve perquè no tinguen enveja els i les absents de hui.