16 de gener de 2026
Ai mare, que el grup va creixent i algú comença a desbarrar! Ja tenim faccions colpistes quan encara no s’ha complit la legislatura per a la qual em vaig autoanomenar «organisaor» i això que nosaltres sí que tenim aprovats els pressupostos en temps i forma (0€). Miquel: no hi haurà eleccions fins al 2027, com a mínim!
Bé, la qüestió és que 9 esclafamuntanyers i esclafamuntanyeres ens hem reunit hui a Alboi, prop del Genovés i vora al riu Albaida, per escometre la 12a ruta de la temporada: ArmandoSerrano, MargaLombillo, PalomaSilla, JoseGisbert, MiquelMartínez, Isabel, JoansaOlcina, RosaSanchis i VicentGalan. Semblava una ruta facileta o això indicava la informació trobada però ha estat de les més duretes que portem fetes. Més que per la distància i el desnivell acumulat (que no ha estat tant), per la incomoditat de gran part del camí, costerut i pedregós. Així i tot, hem superat totes les dificultats amb bona nota i sense retards significatius. Al voltant de les 15h ja estàvem asseguts a taula, al bar Avinguda del Genovés: 16€ per persona per un menú no massa esquisit però que ens ha reposat les forces en un tres i no res.
L’arribada al punt d’encontre ha sigut una miqueta complicada perquè el navegador del Tesla d’Armando s’ha encabotat en fer una visita turística prèvia per tota la serra i hem hagut d’enviar al Miquel-Maps a rescatar-lo. Després, durant la ruta en si, encara ens hem despistat un parell de vegades i el que ens ha rescatat a tots ha sigut el JoanSALVADOR, que si no és per ell igual encara estem pegant voltes a la serra (això sí, per camins amples i planers).
Al meu parer, la ruta ha estat xula i molt variada, amb paisatges espectaculars. Però ens ha obligat a estar massa pendents del lloc on posàvem els peus i no ens ha deixat gaudir-la tant com altres que hem fet. El pitjor ha sigut el tram que transcorria prop d’una carretera transitada i d’una pedrera en plena producció: la contaminació acústica ho ha eclipsat tot durant una bona estona. Però ha compensat poder admirar les parets de pedra, el barranc i el riu ben cabdalós que ens ha acompanyat (d’oïdes o de vista) durant gran part del camí. No hem pujat a cap via ferrata perquè estaven totes ocupades, que si no… I, per cert, crec que la majoria no hem arribat a vore la famosa Cova Negra, que estava ja massa prop dels cotxes i ens ha entrat la pressa d’arribar a dinar.
El nou fitxatge de hui, Isabel, ha superat el càsting i la deixarem acompanyar-nos, si ella vol. A vore si aconseguim que vinga ella i no Miquel, que a quasi tots ens cau malament. I si no està d’acord, que escriga ell la crònica de la setmana que ve!
Au, cacau, la setmana que ve, més!