27 de febrer de 2026
Divuitena ruta esclafamuntanyera, majoria d’edat per tant per a esta colla senderista, no? I què millor per a celebrar aital esdeveniment que visitar Otos i els seus rellotges de sol!
Tic, tac… a l’hora prevista els nou senderistes del dia hem iniciat la marxa: PalomaSilla, ArmandoSerrano, MargaLombillo, JoansaOlcina, RosaSanchis, MiquelMartínez, IsabelGarcia, JoseGisbert i VicentGalan.
Primer un passeget per la muntanya per obrir la gana, camí del Castell de Carbonera. Una mica de carretera d’eixida del poble i de seguida… tic-tac… a bon ritme, senda cap amunt que hui és poca cosa la ruta prevista! Però no anava a ser tan plàcida com se suposava, sobretot en la seua primera part. I és que, tot i que la ruta estava anunciada i ben informada, ningú va fer correctament els comptes de dividir els 350 metres de desnivell acumulat no entre els 7,4km del total de la ruta, sinó entre els 4 kilòmetres en els quals estava la pujada, perquè després era tot cara avall. I resulta que hi havia una bona pujadeta una mica “cabronera” cap al castell de la Carbonera (ara cal riure, somriure almenys!)
Però com que no teníem pressa i ens agrada recórrer els camins tranquil·lament… tic, tac… amb puntualitat de rellotge d’Otos hem arribat dalt a una hora perfecta per a esmorzar amb les vistes fantàstiques que hi havia des del castell. Ens ha donat temps per localitzar quasi tots els pobles de la Vall d’Albaida, que teníem als nostres peus i per admirar la silueta del Benicadell des d’una nova perspectiva.
Una vegada recuperades les forces, ja ni hem notat el poc de pujada que quedava i hem encarat la part realment fàcil del dia, quan el desnivell ha començat a ser negatiu. Quedava tan poc i tot cara avall, que ja pensàvem que arribaríem massa prompte al dinar… tic, tac…, o això indicaven els nostres rellotges. Però com que l’alegria dura tan poc a cals pobres, al poc de començar a baixar, el camí ha esdevingut una senda pedregosa que obligava a vigilar on posàvem els peus i s’han començat a produir xicotetes esvarades i algunes culades que ens han obligat a reduir l’ímpetu i la velocitat dels nostres passos. Així que… tic-tac… el temps s’ha ajustat a les previsions i no ens ha sobrat taaaant de temps per arribar al poble i al dinar.
En arribar al poble se’ns han caigut de la ruta dos components que tenien pressa… tic-tac… i la resta hem començat el recorregut pels carrers del poble a la recerca dels més de trenta rellotges artístics. Quina bona idea la del Joan Olivares i l’ajuntament, que han aconseguit convertir Otos en un museu ben original i instructiu a l’aire lliure. Ho hem passat molt bé descobrint-los i intentant entendre’ls tots. Ben pocs ens n’hem deixat per vore, que hem anat a buscar-los per tots els carrers.
Tic-tac…, a l’hora prevista ja estàvem a Ca les Senyoretes, que ens havien dit que si arribàvem més tard de les 14’30 corríem risc de quedar-nos sense dinar. Sembla que exageraven, perquè han servit una taula que han arribat la les 15… tic-tac… i no els han dit res… No, ara ho entenc: l’hora màxima eren les 14’30 hora solar, que en aquest poble no deuen fer cas als horaris artificials que no poden marcar els seus rellotges!
Ca les Senyoretes és una casa-restaurant-hotel-museu captivadora. Hem dinat superbé i hem gaudit de la seua decoració, història i essència del poble. El dinar ha estat molt bo al meu criteri, però algú li ha afegit una mica de sal a l’arròs al forn amb crosta que ens hem engolit… tic-tac… ben a poc a poc. Ah, i les postres, cassolanes i delicioses: ningú he vist afegir més sucre ni ha sobrat cap molleta de res. En acabar, ens han explicat molt amablement els rellotges de la seua terrassa, a vore quin era més interessant, original i complex. Una passada.
Per acabar el dia, un passeget per ajudar a abaixar el dinar mentre admiràvem els darrers rellotges, ara ja amb la panxa plena i la mirada experta, crítica i resaberuda, de tant que hem aprés hui sobre estos rellotges… de… sol… que – ara me n’adone! – … no fan tic-tac.
La setmana que ve més, segurament no millor, però ho intentarem!